jueves, 10 de enero de 2013

EL SO


EL SO
1. Què és el so? Diferència entre so i soroll.
 El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les partícules del medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes direccions a partir del punt on hi ha la vibració.
En canvi el soroll és un terme comunament utilitzat per referir-se a un so no desitjat. En la ciència i l'enginyeria, el soroll és un component indesitjable que amaga un senyal desitjat.
2. Defineix:
 -Amplitud:
És la magnitud del canvi d'un sistema oscil·lant a cada oscil·lació, indica el valor de l'amplada de l'oscil·lació en relació al seu valor mig. les ones sonores són oscil·lacions a l'aire i les seves amplituds corresponen a la quantitat de pressió sonora que exerceix cada vibració en el medi elàstic (l'aire).
-Freqüència:
 La freqüència és una mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment en un temps determinat, en el cas del so indica el nombre d'oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és l'hertz (Hz), que és una oscil·lació completa per segon.
-Període:
 És el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscil·lació o cicle
-Longitud d'ona: la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és idèntic.

3. Defineix:
-Intensitat:
Es defineix com la quantitat d'energia sonora que travessa per una superfície en una unitat de temps, o el que és el mateix, la relació entre la potència sonora d'una ona sonora i l'àrea que travessa.

-Altura/ to: El to depèn de la vibració i de la freqüència de l'ona sonora i, per exemple, ens permet diferenciar entre: * Tons greus (freqüències baixes, de 20 a 300 Hz). * Tons mitjans (freqüències mitjanes, de 300 a 2.000 Hz). * Tons aguts (freqüències altes, de 2.000 fins a 20.000 Hz).
-Timbre: El timbre és una qualitat que ens permet diferenciar dos sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat sonora. El timbreés conferit a un so en virtut de la diferent quantitat i intensitat dels harmònics que el componen així com de la forma de l'ona, i en concret l'atac, la caiguda i la ressonància.

4. Què és digitalitzar el so? Què em cal? Com ho faig?
Digitalitzar vol dir convertir a 0 i 1(codi vinari), llenguatge màquina, qualsevol tipus de so.
El nostre PC té una placa de so. Connectem un micròfon que ens transforma l’ona de pressió en electricitat (analògic), aquesta electricitat és transformada per la placa de so i transformada en 0 i 1.
El micròfon: ens transforma el so que li arriba en electricitat.
La placa de so: ens fa un mostratge del senyal analògic i el divideix en
intervals iguals i cadascun d’aquest el converteix en el seu equivalent.

Formats del so:
· CDA ( Compact Disc Audio) - Format d´arxiu d´àudio creat per Philips a final de la dècada dels 70. tenen una freqüència de mostreig de 44,1KHz i 16 bits de quantificació, són estèreo i requereixen 172 Kb de memòria per segon de so (raó per la qual en un CD convencional amb 650Mb de capacitat només hi caben 74 minuts de so). El seu principal avantatge és la qualitat de so, i el seu principal inconvenient és la memòria que requereix. És el suport estàndar de distribució i comercialització de música en Compact Disc.
  · WAV (Microsoft Waveform) -  Format d´arxiu d´àudio creat per Microsoft el 1987 amb l´objectiu de que es convertís en el format "estàndar" utilitzat en totes les aplicacions multimèdia de Windows. L´objectiu s´ha complert, ja que és l´utilitzat en tots els procediments d´edició i mescla: tots els formats d´àudio s´han de transformar a Wav per poder processar-los a l´ordinador. Admet diferents freqüències de mostreig, quatre qualitats de quantificació (a 8, 16, 24 i 32 bits) i pot ser mono o estèreo. Així com passa amb el format Cda, el seu principal avantatge és la seva qualitat de so, i el pricipal inconvenient és la memòria que necessita. Malgrat això, en format Wav, com acabem de veure, es pot treballar amb diferents qualitats i podem ajustar-nos a la que més convingui a les nostres necessitats.
 · MP3 (MPEG-1 Layer 3) - Format d´arxiu d´àudio comprimit creat per Thomson Multimedia i el Fraunhofer Institute de Baviera. Permet enmagatzemar so de gran qualitat amb altes relacions de compresió, reduïnt el tamany original dels arxius en  unes deu vegades. La compressió es fa mitjançant un procés algorítmic anomenat "Codec" que substitueix l´arxiu original d´àudio per una complexa formulació matemàtica. També s´eliminen determinades freqüències que no són perceptibles a l´oïda humana. Degut a la seva potent compresió i la pràcticament nula pèrdua de qualitat, és el format estàndar actualment per a la distribució de música per Internet.
  RA (Real Audio) - Format d´arxiu d´àudio comprimit molt utilitzat per Internet per a la reproducció en temps real. Disposa d´un potent sistema de descompressió, que permet funcionar sense la necessitat de treballar sobre l´arxiu complet, cosa que permet que els programes de reproducció puguin anar descodificant i reproduïnt el so a mesura que la informació els va arribant, sense esperar a rebre l´arxiu complet. La seva qualitat és inferior a les dels formats Wav, Cda i Mp3, raó per la qual no és utilitzat per la indústria discogràfica i el seu ús es limita a la reproducció a Internet.

No hay comentarios:

Publicar un comentario